De Mas Rampinyo al Pròxim Orient en bicicleta: Jona Pérez

Joel Segarra (@JoeST_33)

El viatger de Mas Rampinyo Jona Pérez va atendre Les Altres Veus mentre feia una parada d’uns dies a Diyarbakir (Kurdistan turc) amb una associació de ciclistes local. Ara que fa gairebé tres mesos d’ençà que va marxar de Montcada i Reixac cap al Pròxim Orient ha fet balanç d’aquesta aventura així com dels motius d’aquest viatge i la preparació que va haver de fer.

WhatsApp Image 2019-12-07 at 17.43.14Recorregut de Jona Pérez fins a Turquia

-Per què t’has engrescat a fer un viatge com aquest?

Les ganes d’aprendre a escoltar i estar en silenci, també de xerrar amb la gent local en pobles que gairebé no apareixen al mapa. Més concretament vaig decidir de fer un viatge cap al Pròxim Orient perquè és una zona del planeta que està molt estigmatitzada per Occident.

-Per què en bicicleta?

La bicicleta té la velocitat adequada per poder, no només visitar els llocs, sinó viure’ls d’alguna manera. Si vas en cotxe quan has vist una cosa ja ha passat, vas massa ràpid, i penso que el món és massa gran per anar a peu.

WhatsApp Image 2019-12-07 at 16.58.31Pedalejant per Eslovènia

-Com va ser la preparació del viatge?

Durant dos anys vaig estar treballant i estalviant, cada mes anava comprant el material. Els últims mesos abans de marxar ja vaig estar preparant més la ruta, mirant d’aprendre alguna cosa en els idiomes dels llocs per on passaria i també mirant el tema dels visats.

-I físicament?

Per tradició familiar ja fa temps que faig ciclisme de carretera i ja estava preparat físicament. Tot i això penso que no és un factor limitant. Si no estàs gaire preparat físicament el primer dia faràs vint kilòmetres, al cap d’un mes en faràs cinquanta i al cap de dos mesos en podràs fer cent, si així ho vols.

-Amb quin pressupost diari comptes?

El pressupost varia moltíssim. He notat un canvi en dues etapes, de Catalunya a Eslovènia el meu pressupost era d’uns 7 euros al dia, i de Croàcia a Turquia d’uns 4 o 5 euros, tot depèn de com d’exigent sigui. El meu pressupost diari es basa bàsicament en menjar.

-Entenc que amb aquest pressupost busques fórmules imaginatives per l’allotjament… Com t’ho fas?

El 70% de les nits les passo a la meva tenda, el 20% les passo a cases de gent. Normalment hi contacto per xarxes socials d’hospitalitat com Couchsurfing o Warm Showers o bé són persones que em trobo pel camí i em conviden a passar la nit a casa seva o bé a la mesquita, l’església o l’escola. L’altre 10% el passo en albergs, normalment quan he de descansar o posar la bicicleta a punt. La meva regla és que al dia a dia el que gastaré és en el meu menjar perquè la bicicleta la moc amb les meves cames i per dormir com en la meva tenda no s’està enlloc.

whatsapp-image-2019-12-07-at-16.56.351.jpegAcampant una mica subversivament

-Com et trobes físicament? I la teva companya de viatge, la bicicleta, ha tingut cap averia?

Cada cop em trobo millor, recordo que el primer dia vaig fer 95 kilòmetres i no tenia forces per estar dempeus. Després ja m’he anat adaptant i ara puc estar un parell de setmanes pedalejant cada dia sense problema. La bicicleta va molt bé, és nova, tot s’ha de dir. D’averies greus només n’he tingut una a Turquia, en el caos d’una ciutat estava creuant un carrer amb la bici i entre el trànsit se’m va quedar la roda travada en una claveguera i es va trencar el canvi. I res, vaig haver de preguntar per una botiga de bicicletes, o sigui que vaig haver d’aprendre a dir com es diu botiga de bicicletes en turc. Els de la botiga em van arreglar l’averia, només em van cobrar la peça i no la feina, a més a més em van convidar a un te mentre esperava.

-Acostumats a un món accelerat com és viatjar pedalejant?

Quan viatges pedalejant veus que la llibertat que et dona una bicicleta no te la dóna un altre vehicle. Pots anar per llocs on un cotxe o una bicicleta no podrien, pots creuar un riu, si és el que has de fer. Viatjar pedalejant també dona l’oportunitat a la gent a apropar-se a tu, això és magnífic. Et permet memoritzar tot el recorregut i viure’l de manera més intensa. Penso que viatjar pedalejant em permet descobrir la diversitat dels llocs per allà on passo, amb un altre mitjà em seria més difícil.

-Com t’ho fas amb la llengua? Aprens l’idioma local? O et comuniques en anglès?

El primer que faig quan creuo a un país nou és apuntar-me a la llibreta les frases típiques: hola, bon dia, viatjo en bicicleta, etc. Aleshores a mesura que avanço pel país aprenc paraules com aigua, pa o el nom de les fruites. Amb l’anglès em comunico sempre que puc, però cada cop que vaig més cap a l’est el parla menys gent. Però ja m’està bé, prefereixo comunicar-me d’una manera més natural, amb signes o escrivint, d’aquesta manera t’esforces més i la comunicació és més autèntica. Et mires als ulls i t’entens, te n’adones que no estàs en una urbe massificada.

-Com fas per comunicar-te amb els teus familiars, amics i seguidors?

Al principi no tenia internet al mòbil i anava a llocs on pogués tenir internet gratis: biblioteques, McDonalds… Ara que sóc a Turquia, que és una país molt gran, vaig comprar-me una targeta pel mòbil i així tinc internet per comunicar-me. Pels seguidors, si en tinc, em vaig fer un perfil d’Instagram on penjo, de tant en tant, fotos dels llocs per on vaig passant.

-D’ençà que vas sortir l’11 de setembre (fa gairebé 3 mesos) has recorregut mitja Catalunya, la Provença, Itàlia i els Balcans per travessar Grècia abans d’arribar a Turquia. Que t’han ensenyat aquests països?

De Catalunya em quedo amb els seus paisatges, reafirmo que la Costa Brava i el Mediterrani són preciosos, vaig gaudir molt pedalejant-hi per finalment creuar pel Cap de Creus cap a Perpinyà. Després a la Provença hi ha dues zones diferenciades. Per una banda la zona abans de la Camarga i la de després de la Camarga. La primera regió, abans d’arribar a Marsella, és més tranquil·la i després ja ve la zona de Canes, Mònaco que és molt exclusiva. A Itàlia la gent em va semblar molt xerraire. La zona de Ligúria em va agradar molt, passat Gènova tot ple de muntanyes, físicament molt exigent, però molt bonic. Els Balcans estan plens d’història, t’endinses en com ha marcat a la gent els diferents esdeveniments històrics. La gent és més hospitalària, t’obre les portes de casa més fàcilment. Travessar Grècia va ser difícil perquè va ser quan vaig començar a veure refugiats caminant, venien de països com l’Afganistan o Síria, fugien de la guerra per diferents motius. Es feia difícil de pair. A Turquia és nota molt la presència de la religió i la gent és molt hospitalària. Hi ha molts contrastos, passes d’una metròpoli de 18 milions d’habitants a un poblet perdut al no-res. En aquests llocs m’han convidat a un casament, a te, a mil coses. El que m’ha ensenyat fins ara el viatge és que la gent com menys té més comparteix, també veure com la gent, tot i que hagin passat conflictes i dificultats, segueixen tirant endavant.

WhatsApp Image 2019-12-07 at 16.56.35Menjant raïm al voravia per la Provença

-Com a tecnòleg dels aliments i persona interessada per les cultures gastronòmiques, què has pogut tastar fins ara en el teu viatge?

A la Provença una varietat d’arròs de la Camarga que és vermell amb un gust així com integral, una mel d’una cooperativa de Trieste (Itàlia), a Eslovènia una mena de coca salda, als Balcans és famós el burek (un pa farcit de carn), a Grècia i Albània vaig tastar unes albergínies farcides i el formatge feta, a Turquia hi ha una cosa que és l’ayran que a Catalunya seria fraudulent però que em fascina. És bàsicament iogurt amb aigua i el prenen sempre. A Turquia tens la part de l’oest amb influència més mediterrània i la de l’est amb influència més persa. He vist que gairebé sempre és la dona qui cuina, normalment et serveixen elles, però últimament cada cop veig més homes que també hi participen. El que més varia entre els països, i el propi país fins i tot, és el pa i el te. M’agrada veure els menjars de cada lloc. També veig que en els pobles petits tot és casolà, la majoria de coses se les fan la gent i això m’encanta.

-Ara ja al rovell de l’ou del Pròxim Orient, com et sents respecte aquesta nova etapa del viatge?

Estic molt il·lusionat de poder aprendre més en aquesta etapa del viatge, després de tants mesos llegint sobre les llengües, les religions o l’agricultura d’aquest països, ara ja hi sóc. S’ha de dir que tampoc m’obsessiono gaire, cada dia és una aventura, vaig fent dia a dia. El camí et va conduint.

WhatsApp Image 2019-12-07 at 16.54.37Arribat a Istambul

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s