La justícia patriarcal amb “La Manada”

75339B84-5FD7-4E9A-A397-DD05EB9D5A42Joel Segarra (@JoeST_33)

Extret de la sentència de «La Manada», sobre «los vídeos y fotografías obtenidas por los teléfonos móviles de dos de los acusados y la prueba pericial practicada sobre ellos»:

En primer terme es determina que les valoracions dels pèrits eren subjectives i que, per tant, havien de desestimar el seu informe:

[…] el informe aparece plagado de valoraciones subjetivas en las que la hipótesis por la que se opta para tratar de justificarse, esencialmente en acciones que se observan en la denunciante, es la que resulta más perjudicial para los acusados […]

[…] Resulta patente el modo en que se afanan por describir cada pequeño movimiento que perciben en los acusados, en tanto que se muestran mucho más laxos al describir las acciones de la denunciante aprestándose a buscarles justificación en cuanto perciben que pueden poner en duda la inactividad o pasividad de la misma que pretenden transmitir y recurren a verbos sugerentes de fuerza o dominio tales como agarrar, tirar, sujetar…

Així es justifica desestimar les valoracions dels pèrits quant als vídeo i imatges. Segons la sentència fer ús de paraules potencialment violentes és distorsionar la realitat de cinc individus abusant d’una jove. La sentència reclama un proporcionalitat de discurs entre una persona violentada i cinc agressors. Les conclusions que en treuen, finalment abstrets de qualsevol subjectivitat, són les següents:

[…] Lo que documentan las imágenes es sexo entre desconocidos, en el entorno clandestino y desapetecible del rellano de un portal. Está acreditado que la denunciante en ese momento presentaba una tasa de alcoholemia superior a 1 g/L y […] parece obvio que los cinco varones […] también estaban influidos por la ingesta de alcohol.

[…] No aprecio en los vídeos cosa distinta a una cruda y desinhibida relación sexual, mantenida entre cinco varones y una mujer, en un entorno sórdido, cutre e inhóspito y en la que ninguno de ellos (tampoco la mujer) muestra el más mínimo signo de pudor […] No aprecio en ninguno de los vídeos y fotografías signo alguno de violencia, fuerza o brusquedad ejercida por parte de los varones sobre la mujer. No puedo interpretar en sus gestos, ni en sus palabras intención de burla, desprecio, humillación, mofa o jactancia de ninguna clase. Sí de una desinhibición total y explícitos actos sexuales en un ambiente de jolgorio y regocijo en todos ellos y, ciertamente, menor actividad y expresividad en la denunciante.

Tot i que la jove no mostra una gran activitat i expressivitat en allò que anomena ”acte sexual”, la sentència afirma que hi ha una desinhibida “relació sexual”. Per acabar de corroborar la justificació del poder violentador patriarcal segueix:

De mayor relevancia me parece el hecho de que, en ninguna de las imágenes percibo en su expresión, o en sus movimientos, atisbo alguno de oposición, rechazo, disgusto, asco, repugnancia, negativa […] o cualquier otro sentimiento similar. La expresión de su rostro es en todo momento relajado y distendido e incompatible a mi juicio con cualquier sentimiento de miedo, temor, rechazo o negativa. […] Lo que me sugieren sus gestos, expresiones y los sonidos que emite es excitación sexual.

Els cinc acusats han estat condemnats per delictes continuats d’abús sexual, però no per violació. No s’ha contemplat el delicte d’agressió sexual (implica violència i intimidació). Amb tot, un dels magistrats ha emès un vot particular per l’absolució de «La Manada».

El contracte jurídic està totalment travessat pel codi de l’estatus moral, una moral assentada en la tradició patriarcal. El subjecte femení, sempre sospitós, es troba sotmès a aquesta tradició de poder violentador que es troba cristal·litzat en les nostres societats. El que justifica la sentència no emana del comportament misogin dels cinc homes sinó del de la jove: no sembla gaire expressiva ni activa en les proves gràfiques, però no presenta por o rebuig, a més presenta excitació sexual, etc. Si la víctima no es mostra com a destrossada, mutilada o totalment escapçada la idealització de la dona per part del poder masclista es desmunta i, per tant, no cal considerar l’abús com quelcom de gran magnitud. La víctima esdevé culpable. És palès des d’on es generen les sentències.

La llei es vol igualitària, tots som, en principi, ciutadans iguals: homes i dones.  ¿És així? En aquesta punta mediàtica de l’iceberg de violència masclista, com en tants d’altres, s’observen les grans fissures d’aquesta voluntat. Estem incrustats en un ordre judicial injust i desigual en gènere, minories ètniques, racialitzades, etc. Cedim la nostra sobirania a un poder violent que executa la justícia des del seu privilegi per mantenir-s’hi. Aquest sembla ser el dret igualitari actual, doncs només hi ha dret en l’status quo mentre no s’exerceixi la pròpia autodefensa i s’estigui sotmès a la jerarquia del poder hegemònic. El de la (in)justícia patriarcal.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s