El drama dels desnonaments. Història d’una veïna del municipi.

OLYMPUS DIGITAL CAMERADivendres passat, a la seu dels serveis socials del municipi, al carrer Doctor Buixó de Montcada i Reixac es va viure una d’aquelles històries que estem acostumats a veure a través dels mitjans de comunicació.

La Sandra, acompanyada de la seva filla menor d’edat, arriben a la seu de serveis socials cap a les 11.30 del matí, acompanyada per diversos membres de la PAH de Montcada i Reixac amb la maleta a la mà. Acaba de ser desnonada de casa seva, i no tenen on passar la nit. Situació crítica, aturada, sense ingressos i amb una filla adolescent. A punt de caure en l’exclusió social més absoluta.
Demanen ajuda a serveis socials. La seva treballadora social, no hi és, està reunida, i ningú pot atendre a la Sandra. L’angoixa creix cada minut que passa, visiblement alterada i nerviosa per la incertesa del moment, i els membres de la PAH intenten tranquil·litzar-la. Al cap de més d’una hora arriba la treballadora social i l’Albert( el cap de Serveis Socials) li explica a la Sandra que no tenen pressupost per fer res, l’única solució que ofereixen els serveis socials en un primer moment és enviar a la menor a un centre d’acollida tutelat per monges. La mare i la filla de 17 anys es neguen en rodó. Davant la situació de trobar-se al carrer i sense solucions, la Sandra no pot suportar més l’angoixa i pateix un atac d’ansietat. La filla, en veure a sa mare en aquesta situació també explota i colpeja diversos elements del mobiliari per pura ràbia. Lluny de trucar al SEM, Serveis Socials truquen a la Policia Local. Aquests en veure la situació demanen la presència d’una ambulància per atendre a la mare. Paral·lelament arriben dues patrulles dels Mossos d’Esquadra que han escoltat per l’emissora la trucada de Serveis Social. Amb molt poc tacte i sensibilitat, un dels agents entra bromejant i rient a Serveis Socials, la situació a l’agent li devia semblar molt graciós. La filla de nou explota i comença a cridar als agents dels M.E. ‘Suicidios són asesinatos!’ Els agents de la Policia Local demanen als M.E. que marxin, que allò no és un problema d’ordre públic, i lluny de resoldre la situació l’estan empitjorant.

Arriba l’ambulància, valora a la Sandra i li recomanen el trasllat a un centre sanitari, té la tensió pels núvols, en qualsevol moment pot explotar i tenir complicacions. Ella es nega, no vol marxar d’allà sense un compromís per escrit que arregli la seva situació. Després de l’explosió de la mare i de la filla, de cop i volta apareix el recurs de la pensió de la Llagosta. Aquest recurs, és el que està pactat en la comissió mixta entre ajuntament i la PAH en casos d’emergència habitacional. Perquè en un primer moment no hi havia pressupost i després d’un episodi lamentable sí? Quan s’envia a una família a la Llagosta, està pactat que aquest allotjament a l’hostal sigui en una estança amb cuina i lavabo durant 2 mesos fins que es negocia un lloguer social.

Fins aquí el relat dels fets.

Perquè l’ajuntament no disposa de pisos d’emergència habitacional. Sabem que l’ajuntament disposa de 6 pisos buits per reallotjar dones que han patit violència de gènere. No es podrien destinar aquests pisos també a famílies desnonades?

L’ajuntament i la regidoria d’habitatge no disposa de cap tècnic que s’encarregui de donar respostes a emergències habitacionals.

A què es deu l’actitut del cap de serveis socials de passivitat i indiferència que denuncien els membres de la PAH allà presents?

A l’acadèmia de policia no s’ensenya a generar empatia davant de les víctimes? Creiem que és el mateix agent del cos dels M.E. que té fins als nassos als moviments socials del municipi per les seves actuacions xulesques, prepotents i desproporcionades.

Perquè serveis socials allarga intencionadament els processos de reallotjament de famílies amb emergència habitacional?

Des de la PAH es ha denunciat reiteradament que la regidoria d’habitatge no treballa.

Anuncis

6 responses to “El drama dels desnonaments. Història d’una veïna del municipi.

  1. Primer de tot, m’agradaria donar les gràcies a serveis socials, per tot el treball que fan, en aquest cas a Sandra, per haver-li aconseguit dos llocs on dormir, en temps rècord.

    També vull agraïr la paciència dels treballadors socials per la situació de ràbia i de falta de respecte que va mostrar Sandra, segons sembla trencant part del mobiliari, no cal olvidar que estan treballant per altres casos amb el mateix problema, que tenen la paciència, d’esperar una mica, a rebre l’ajut que li pertoca sense fer malbé les instal·lacions de l’ajuntament.

    Vull agrair també a la PAH de Montcada de sempre, per tots els altres casos que s’han resolt sense cap mena d’incident, que no són pocs.

    Entenc que aquest tipus de situacions, no son del gust de ningú, però no cal perdre les formes d’aquesta manera tan violenta, es poden fer les coses amb una mica de respecte.

    Liked by 1 person

    • Que asco me das! Ponerte del lado de Srvicios Sociales y de algunas personas de la pah que ya han demostrado de que pie cojean. Y encima criminalizar a la víctima!
      Me das mucho asco!

      M'agrada

  2. No se si has llegit el missatge sencer o només el començament. Si vols te’n faig un resum: hi ha gent treballant per la gent que està desamparada, i s’ha de respectar, tant als que treballen, i tant al desamparat que prou pena porta a sobre. Ningú es més que ningú i prou. I vull donar les gracies a la gent que tant hi treballa, per que ningú es quedi al carrer. I a la gent que no se sap comportar, fa que li perdin al respecte.

    M'agrada

  3. Entenent el fàstic que pugui sentir el sr. Azote en el Culo, seria d’agrair que totes les parts interessades en opinar sobre el cas se n’informin abans. No es tracta de defensar a uns o altres, es tracta de ser conseqüents sense faltar a la veritat; que dit sigui de pas, és molt fàcil de tergiversar i que persones amb poca capacitat d’anàlisis se la creguin a la primera.

    M'agrada

  4. No sé como no se us cau la cara de vergonya de mentir d’aquesta manera! Espero i desitjo que això no ho hagi escrit ningú de la PAH. Com a veí vaig protagonitzar els fets, i no vaig ser l’únic. El que aquí expliqueu és mentida, tots varem sentir l’espectacle lamentable que va fer aquesta senyora al carrer juntament amb els seus acompanyants, que per cert no sé d’on heu tret el nom, però no es diu Sandra. I també vem veure l’actuació dels Serveis Socials. Si aquest és mateix critèri amb el que heu escrit els articles que porto llegint des de fa temps estic flipant!. Per fer demagogia millor tanqueu el blog.

    M'agrada

  5. Doncs jo crec que la PAH s’equivoca molt atacant Serveis Socials. No són l’enemic, són l’aliat. No és culpable de res del que està passant i s’obliden que són treballadors, pares i gent que està allà per ajudar. Són víctimes de les retallades. Vosaltres creieu que si algú tingués 6 pisos buits per resoldre situacions no els faria servir? Una mica de critèri home.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s