La por canvia de lloc, no el dolor

La mateixa setmana que el jutjat decideix mantenir imputada a l’alcaldessa de Montcada i Reixac Maria Elena Pérez la PAH de Montcada “escrachea” la seu del Banc Popular al carrer Major del municipi.

Les famílies afectades per la hipoteca s’han organitzat, han reconegut el seu problema com quelcom col·lectiu i han decidit caminar per canviar-ho. Ho tenen clar, no són fracassats individualistes com ens ha volgut explicar el poder. Són protagonistes de la seva vida i saben que els culpables de la seva situació tenen nom i cognoms.

bloqueo banco popular montcada

Oficina de Banc Popular al c/Major de Montcada i Reixac

El Banc Popular i l’Opus Dei

El cognoms Valls i Taberner, Millet i Maristany o Prat de la Riba estan totalment lligats a l’Opus Dei i al Banco Popular. Tant clar com sona. La PAH ha organitzat la campanya #BloqueoPopular. En diferents seus de tota Catalunya s’ha denunciat les pràctiques del Banc i del poders econòmics alhora que han volgut negociar diferents casos dels afectats. Les intocables classes benestants estan assenyalades amb el dit.

La por de Maria Elena

El periodista Isaac Rosa deia en un article que els governants han de tenir por als governats, por al poble sobirà, por de ser censurats, cessats, apartats del càrrec; por de no ser reelegits, de ser derrotats en les pròximes eleccions. I en una estafa com l’actual, a més, por de ser investigats, acusats, jutjats, condemnats, empresonats.

I Maria Elena, l’alcaldessa de Montcada ha estat imputatda pels TSJC per prevaricació en el marc del cas Mercuri. El jutge López Abril exposa en la interlocutòria que els Bustos i Fernández “van influir” en l’alcaldessa de Montcada perquè nomenés Carmina Llumà i “remogués els obstacles existents” en la convocatòria de la plaça. Llumà no va superar la primera prova de selecció, realitzada per un empresa externa. L’alcaldessa de Montcada va ser pressionada per modificar les condicions d’accés, com així va fer.

El dolor no canvia de lloc

Els desnonaments, l’atur, els suïcidis, la mala alimentació, l’abandó del estudis, la manca de recursos a la sanitat pública ens diu en quin en quin lloc hi ha el sofriment, el dolor, la desesperació. L’educador Antonio Moreno ho explicava molt bé: el sofriment no està en els passadissos dels edificis presidencials, no en les persones que trepitgen les seves moquetes, tampoc en els parlaments, tampoc en els plens municipals, tampoc en les sales de juntes dels consells d’administració de les empreses que cotitzen en l’Íbex, en absolut als restaurants i botigues de luxe. Està a les cases, els barris, els carrers de sempre. No és nou, no és anecdòtic, és la realitat profundament injusta en què vivim.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s