Arran i el transport.

En la tònica general d’encarir allò bàsic i essencial i facilitar la vida a les privatitzacions, ens trobem que el transport públic, des da fa anys, no se n’escapa. Montcada, ciutat de l’àrea metropolitana “gaudeix “ d’una xarxa de transports “públics” importants: Cinc estacions de RENFE, línea d’autobusos entre barris i d’altres línies que comuniquen amb Barcelona i ciutats pròximes del Vallès.

Parlem dels nostres transports: De les cinc estacions de Rodalies, només una està en perfectes condicions pels veïns i veïnes, ja que és l’única que salva les barreres arquitectòniques. Tret de l’estació de Montcada- Santa María, qui no ha vist mai com a àvies i avis els hi costa pujar i baixar les escales? Carregar el
carro del nadó, el de la compra, la bicicleta, una persona amb crosses…així com mil exemples existents que la realitat ens demostra que: O bé, treuen pit i endavant amb els esforços que poden, o bé, per anar més ràpid salten les vies del tren. Lligat amb les remodelacions, no cal parlar de la precarietat de les estacions en les que si plou és imposible no mullar-te, els lavabos són inutilitzables i, per comprar bitllet, o has de rodejar tota l’estació, o t’has d’esperar a que hi hagi algú a guixeta (en el cas, sobretot, de Bifurcació).

I què podem dir que no sigui nou? Portem anys manifestant-nos pel soterrament, tallant les vies, fent mocions al ple, negociant amb la Generalitat i l’ajuntament perquè s’hi arremanguin..i mentre, ja duem més de 150 víctimes mortals i el projecte s’ha aturat sense cap mesura de pressió per part de la nostra alcaldessa ni regidors. Però bé, ja estem acostumades a que ens presentin projectes que no s’acaben fent…recordeu l’ambiciós pla de convertir l’estació de Montcada-Bifurcació en “l’estació de Sants” de Montcada que es transformés en el punt neuràlgic de totes les nostres vies? Sí…nosaltres tampoc hi vam donar crèdit.

Projectes i demandes que ajudarien a unir una Montcada dividida, precisament, per infraestructures de transport, i que, alhora surten cares a la pròpia població. Sigui en bus o en tren, el preu que hem de pagar és caríssim per arribar al nostre institut, a la universitat, a treballar o simplement a entrenar. Moure’s per
Montcada no només és pèrdua de temps i econòmica, sinó que a més a més inútil o perillós si et mous pel carril bici. Opinió ja generalitzada, aquest carril per fomentar una Montcada “verda” ( quan hi ha plena impunitat amb la cimentera Lafarge-Asland) ha estat una despesa impulsiva més que raonada i treballada, donat que la mida del carril, la connexió entre barris, el manteniment d’aquest…cauen pel seu propi pes.

I parlant d’estafes…encara ens estem menjant amb patates les obres del carril VAO. Algú l’ha vist obert a part del dia que es va inaugurar? Nosaltres tampoc. Les grans expectatives revelen que, actualment, s’utilitza sis vegades menys del que s’havia previst. No sabem si és perquè roman tancat, perquè és un projecte
realitzat sense una conscienciació prèvia de l’objectiu, perquè la població no sap de l’existència del carril o, ben bé, perquè cadascú va a la seva. El que sabem, és que s’està plantejant obrir-se ( de nou?) el carril, però amb la possibilitat que hi puguin viatjar, mínim, dues persones. Hem atropellat la finalitat del carril VAO per amortitzar l’obra i desembossar l’autopista…Per tant, no patiu, que el transport privat gaudeix de facilitats mentre el públic continua en lamentables condicions i encarint-se gener rere gener.

Si parlem del transport públic, no podem obviar la màquina de privatització del servei, de la destrucció del territori i la cerca d’elitisme i prestigi a un projecte que només ha enriquit als de sempre i ha jugat a qui té les cartes. L’AVE, no tan sols ens ha dut esvorancs, terratrèmols, expropiació de terrenys, infraestructures construïdes fa anys i que encara esperen, en alguns trams, el pas del comboi, anys de carrers i parcs barrats i foradats amb el tancament posterior del petit comerç i escletxes als edificis…Bé, una joia massificada de
passatgers! (mode ironia ON). Però el servei ha sabut respondre a la perfecció: reduint el preu d’un 30 a un 70%, o bé, creant un abonament de 10 viatges amb un 35% de descompte que pot sortir més barat fins hi tot que el sistema de tarifes del transport públic. Així doncs, mentre abarateixen el sistema privat, encarim i precaritzen el públic: Des de que es va crear el Sistema Tarifari Integrat (el 2001) els preus dels bitllets
no han parat d’augmentar any rere any (de mitjana) per sobre de l’IPC! Perquè els sous estan pràcticament congelats!En 2 anys el SMI (Salari Mínim Interprofessional) ha augmentat un irrisori 0,6%, mentre que la T-10 ha pujat més del 18%! Per no parlar dels milers de persones que ja no tenen feina!

Com ens ajuden a joves, estudiants, treballadors i treballadores precàries, aturades, persones que han de combinar estudis i feina, i per tant, entre quatre i sis viatges? Amb un control abusiu a partir de càmeres, redades i seguretat privada, que han passat a apujar amb multes de 50 a 100€ en un sol any i que han servit per criminalitzar i perseguir a totes aquelles persones que no podem fer front a la despesa que augmenta any rere any i que, sistemàticament, retalla freqüències de metro, bus i tren.

I amb quin argument se’ns sotmet a aquest robatori? l’any 2012 es va aplicar un desorbitat increment del preu del transport públic amb l’excusa de que les usuàries només paguen un 25% del preu real del servei i en moments de crisi les administracions no poden sufragar aquesta despesa. Arguments demagògics i classistes que obvien que les classes populars ja paguen el transport públic mitjançant els impostos que abonen a les administracions cada any i que pagant el bitllet, simplement, estan repagant el servei.

Perquè sí, estimades amigues i amics, l’empresa pública TMB s’ha dedicat a això. Una empresa que gaudeix de 300 300 alts càrrecs amb sous de més de 80.000 euros anuals i efectua nombroses reunions on es paguen suculentes primes als polítics de l’àrea metropolitana per assistir-hi. N’és un exemple l’alcalde barceloní Xavier Trias que ha arribat a guanyar 36.000 euros per concórrer a 3 o 4 reunions.

Després d’aquesta parrafada, el que volem venir a dir, és que no ens sotmetran a l’excusa que aquestes privatitzacions són per reduir els alts nivells de dèficit públic provocats per la crisi econòmica, aquestes privatitzacions tenen un marcat caràcter ideològic. Amb aquestes privatitzacions, no només restem afectades la població, sinó els i les treballadores, com per exemple, les de RENFE que ja han organitzat diverses vagues denunciant la reducció de plantilla, la reducció de freqüència de combois i l’encariment del bitllet.

Encara no us heu indignat del tot? Un últim detall: Els trens han estat realitzats per la CAF (Construcciones y Auxiliar de Ferrocarriles, S.A.), una empresa vinculada a la indústria armamentística realitzant blindatges per carros de combat! Com també les màquines expenedores de bitllets, que han estat elaborades per l’empresa Indra, empresa que també forma part de la indústria militar realitzant aparells electrònics, simuladors de vol i sistemes de tir!

En conclusió, des d’ARRAN, entenem el transport públic com una eina al servei de les classes populars, allunyat dels interessos privats i que ha d’afavorir la cohesió territorial i social entre els diferents indrets del nostre país. És per aquest motiu que defensem la campanya del #NoPaguem, sumant-nos a les seves propostes i demandes, a la desobediència del pagament i donant suport a les mesures que proposen:

– Que la mobilitat entre barris sigui gratuïta o a preu reduït ( en el cas montcadenc)
– Gratuïtat per a persones en situació d’atur o pobresa
– Tarificació social per a persones jubilades, estudiants i infants
– NO a l’augment dels preus del transport sota cap circumstància
– Recuperació de la gestió pública de totes les companyies de transport
– Cap acomiadament ni disminució salarial i laboral als treballadors/es.

Contra les retallades i la privatització: No paguem! Defensem el transport públic!

Més info: http://nopaguem.wordpress.com/

Anuncis

One response to “Arran i el transport.

  1. Pel que jo sé, ja fa molts anys que CAF no està implicada en blindatges per a tancs. Ara només fa trens, metros, tramvies i dóna serveis ferroviaris de tota mena. No treballo per ells, eh! ;P però sí que he cercat molta informació abans d’invertir-hi diners en accions de CAF, i crec que està “neta”. Salutacions!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s