Opinió. Com passar de ser becari a cap de comunicació

Extret del blog de Josep Solano. http://josepsolano.wordpress.com/Palomino1FB
En temps de crisi econòmica i manca de feina diuen que el que cal és observar què fan els que triomfen, aprendre dels seus èxits, evitar errors, treballar més per guanyar menys, reinventar-nos i no sé quantes altres coses que ja no arribo a recordar. Trobo que és molt encertat això que diuen –no només en temps de crisi– ja que millorar com persones i com professionals hauria de ser un imperatiu en tots els àmbits de la nostra vida. Personalment jo ho intento, tot i que no sempre ho aconsegueixo, és clar. Les reflexions que se m’evidencien els cops que no me’n surto i fracasso en els meus objectius són sempre útils i profitoses, com tot el que ens passa –allò bo i dolent– en la vida.
És l’etern mètode heurístic de prova i error que fem els qui, com un servidor, intentem cercar respostes a les preguntes que ens fem. O bé, com diu el manual, “learning doesn’t happen from failure itself but rather from analyzing the failure, making a change, and then trying again”. Aquesta és la base de l’obtenció de tot coneixement. Estic convençut que el primer homínid que va voler fer foc mitjançant dues pedres no ho va aconseguir ni al primer, ni a la segon ni al tercer intent. És per això que cal perseverar en la lluita de cadascú per millorar, si és que així hom ho vol.
Els èxits o els fracassos són sempre, en bona mesura, responsabilitat nostra però també hi ha d’altres aspectes que influeixen en el nostre èxit personal i professional. L’altre dia no sé on vaig sentir que l’èxit d’un jugador de futbol no depèn exclusivament d’ell; de fet, segons em sembla recordar, els factors externs a la qualitat del jugador (formació física, formadors, entrenadors, representants, sort, país de naixença etc.) representen quasi el 75% de l’èxit o no com esportista. Potser en la vida no és un percentatge tan elevat –o potser sí–, però no he trobat pas cap estudi que mostri quina és la influència del nostre entorn. L’únic que conec, en aquests casos, són dites populars com la que diu que “més val un veí a la porta que un parent a Mallorca” o la castellana “con buen vecino, casarás tu hija y venderás tu vino”, potser variant de la “te casarás si el vecino quiere”.
És per això que cal aprendre d’aquelles persones que han sabut obrir-se un bon camí en la vida en un moment ple de dificultats, com ara en Daniel Palomino Paz. En Palomino, no el confonguem amb el genial Palomino –Bernardo Cortés a la vida real– que imitava el sempre genial Oriol Grau, és una d’aquelles persones que s’ha sabut obrir camí a la vida sense cap tipus d’ajuda enfrontat a una societat meritocràtica pura com és l’espanyola i uns valors arrelats en la vàlua personal davant noms.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s